Història Econòmica Mundial 6

Aquesta setmana hem parlat sobre l'evolució del comerç internacional. En l'actualitat, el màxim exponent d'aquest tema es la globalització, de la qual parlem en l'entrada 3 del bloq. El món és un lloc molt extens, amb moltes cultures diferents, i amb moltes desigualtats. Es normal l'existència de desigualtats, ja que només en els últims 200 anys més o menys s'han començat a barrejar cultures, comerç, tecnologia, etc. I això no o ha dut les ganes per compartir, sinó l'ànsia per enriquir-se. Així, el que tingui una bona idea, no la comercialitzarà només en el seu barri, a la que pugui la vendrà en la seva comarca, després en el seu país, i per últim en tot el món. Bé, si ens anem fa 150-100 anys enrere, trobem que hi han molt bones idees, però que el problema esta en que hi falta l'existència de transports. Al aparèixer aquesta necessitat es busca una solució. Al existir aquestes idees, hi haurà alguna millor que altres, i això fa que aquesta predomini per sobre les demés. Si per idea entenem producte, és el cas de Gran Bretanya aproximadament al 1870, la qual amb un 37,8% d'exportacions on el 100% es tot el món, no tenia competidors. Les altres nacions, al veure que no podien competir amb Gran Bretanya, van crear l'anomenat proteccionisme, el qual es basa en posar aranzels (impostos) en els productes estrangers per tal de que els productes interiors siguin més econòmics i per tant més consumits que els exteriors. Amb un proteccionisme etern, l'economia s'estanca, per això la teoria proteccionista, diu que només es un pas per tal de fer l'economia del país competitiva i poder competir a nivell mundial, i després tornar al lliurecambi, el qual, com diu el nom es el lliure mercat on els productes tenen els preus i la qualitat que el productor desitja.

La majoria de economies avui desenvolupades, van passar per un proteccionisme i ara tenen un lliurecambi. El problema esta en les economies no tan desenvolupades, on no es poden permetre un proteccionisme per la dependència que tenen cap als països desenvolupats, i per tant, a nivell interior no poden competir amb els països rics i a nivell exterior aquest països no els deixen competir, excepte amb productes d'especialització, com seria el cas de Brasil amb el cafè. Això porta a que aquest països no arribin a desenvolupar-se, i segueixin sent pobres. És el cas de la foto per exemple, on una gran multinacional com mc donalds, treballa inclús en els països més pobres.

A aquest països no se'ls i tenen que donar més peixos, sinó ensenyar-los a pescar. Fins la setmana vinent.

Història Econòmica Mundial 5

Aquesta setmana hem parlat del segon cicle de la industrialització. Nosaltres, ens basarem en la industrialització Japonesa. Japó tenia una organització feudal, i una agricultura endarrerida. Comerciava productes de luxe com sedes o paper. Era una cultura molt tancada, molt diferent a la occidental, i que tenia un gran nivell de preservació cultural. En 1853 els Estats Units força a aquesta nació a tenir un comerç desigual amb els països occidentalitzats, això impulsa la Revolució Meiji de 1868, on s'aboleix el feudalisme, i on el país es comença a modernitzar i a occidentalitzar. El País comença a posar impostos sobre la terra, i comença a crear una agricultura de mercat on el producte comercial és l'arros . Amb una occidentalització adquirida, apareixen els zaibatsu (grans grups industrials financers privats), els quals, encara existeixen avui dia.

No es Estrany veure productes amb noms japonesos, com fuji, mitsubishi, nissan. Avui en dia, Japó és una de les potencies amb més poder del món, va un pas capdavanter a nivell tecnològic, i va ser la única nació oriental en industrialitzar-se. Xina esta patín una industrialització, a nivells de velocitat estratosfèrics, però Japó la va patir fa més de 100 anys. Però el cost d'aquest poder, tant econòmic com tecnològic, el van pagar amb la cultura, de la qual queden els records d'anys passats.

Història Econòmica Mundial 4

Aquesta setmana seguim parlant de la revolució industrial, en aquest cas, si la setmana passada vam parlar del màxim exponent de la difusió de la industrialització a termes generals (globalització), aquesta setmana parlarem sobre els motius que van fer i que a nivell actual segueixen fent que els Estats Units d'Amèrica sigui una de les nacions més poderoses del món amb tan pocs segles d'existència. EUA va aconseguir la independència el 1776. I en poc menys d'un segle, ja era la primera potència mundial. Com pot ser això possible? Tenia un sòl molt ric, molt territori i poca densitat de població. Gràcies a aquest factors, i a les innovacions de la segona revolució tecnològica, EUA va arribar a tenir grans plantacions, on el cost de producció era molt barat i per tant els rendiments molt alts. El cost de producció era tan barat, que el cereal americà va obligar als països europeus a aplicar lleis proteccionistes.Avui en dia, EUA segueix sent una de les nacions més poderoses, però serà sempre així? Els factors que porten a EUA a seguir així segueixen sent les grans plantacions, un armament y innovacions bèl·liques molt extensos, i el control indirecte de molts països menors, però amb material útil com el petroli.Al meu parer, en uns anys, les coses canviaran, l'únic que farà a EUA poderós si no canvia, (que la mentalitat americana es molt tancada i no crec que canvii) serà el gran armament, el món l'heredaran noves potencies basades en el consum i per tant, en la densitat de la població, com o són Xina o la Índia.

Història Econòmica Mundial 3

3ª Entrada del bloq d'història econòmica. Seguim parlant sobre la Revolució industrial, però aquest cop ens fixem en la seva expansió, com va arribar a gairebé tot el món, i com va crear el que ara coneixem amb el nom de globalització. Entenem per globalització com a procés fundamentalment econòmic que consisteix en la integració de las diferents economies mundials en una única economia de mercat mundial. És el tret màxim del capitalisme. Bé, parlem de globalització ja que em de fer un comentari tant a nivell d'història com d'actualitat i trobo que la globalització és a nivell actual un procés que va començar a existir a l'època de la Revolució industrial així com el capitalisme. Doncs bé, vivim en un món on les grans multinacionals controlen l'economia, i on el mercat es tot el món. Així, una empresa produirà en el lloc més convenient, ja que al existir un mercat integrat mundial, també existeixen submercats pobres i rics, i vendre en el lloc més adient també.

L'equilibri econòmic del que disposem pot canvia només perquè un dels submercats canvii, així per exemple a la Xina estan patín una occidentalització, que els porta a beure llet o conduir amb cotxe per exemple, i tot això afecta la resta d'economies mundials pujant els preus ja que puja molt la demanda.La globalització no crec que sigui un procés buscat, però l'ambició humana el fa inevitable. En una Revolució industrial on comença a existir una economia de mercat, s'intenta ampliar el rang d'aquest mercat al màxim. Tot es facilita am la Revolució dels transports, que en un principi amplien el rang meritíssim, i en l'època actual ja no hi ha límits. Doncs en resum, vivim un una societat més o menys simbiotitzada, on tots depenen de tots, incloent les economies pobres, ja que si s'enriquisin, passaria com amb l'exemple de Xina (no dic que estigui bé que existeixin desigualats tan enormes, però sóc realista.).
Fins la setmana vinent.

Història Econòmica Mundial 2

La Revolució Industrial, un ampli proces de canvis econòmics, polítics i socials, que va portar els Països de l'Europa occidental a convertir-se en societats industrials. Podem dir que aquesta revolució ha acabat? En una època on la vida tecnològica d'un ordinador es de 2 anys, i després ja esta antiquat, on un telefon mòbil que comença sent com un totxo, acabi caben a la palma de la mà i a més fer fotografies, tenir inernet i tots els extres que tenen ara.. Pot ser que no patim una revolució industrial, ja que la indústria no millora tan ràpidament, però el que podem afirmar es que patim una revolució dels serveis, cada cop tot es més còmode, tot es més sencill, més útil.

No hem d'oblidar aquestes revolucions passades que van posar el món cap per avall, però encara em d'oblidar menys la revolució que estem visquen i que no sembla que tingui límits.. On serem capaços d'arribar?