Història Econòmica Mundial 9

Aquesta setmana hem parlat sobre la primera guerra mundial a nivell econòmic. La primera guerra mundial va ser una guerra en que es van enfrontar diferents estats dl món. Els dos bàndols eren: Alemanya, Àustria i Itàlia contra Regne Unit, França, Rússia, i en un final Estats Units. Els motius de la guerra van ser els enfrontaments imperialistes sobretot i les rivalitats en l'Europa continental. Va tenir una durada de 4 anys tot i que es pensava que seria una guerra rapida.
Les conseqüències van ser demogràfiques: es va perdre el 7% d la població europea prebèlica sense contar Rússia (22-24milions de dèficit) i 26 milions a Rússia. La pèrdua sobretot es va notar en els no nascuts. La generació que havia d'aparèixer no va arribar mai degut a que els seus possibles pares estaven morts.
També es va patir un stock de capital: Les inversions es van tirar enrere, el capital físic va reduir-se, i els actius estrangers es van intentar treure de sobre. Els països més afectats van ser Bèlgica i França, amb pèrdues tan interiors com exteriors.
S'abandona el patró or, donant fi a les paritats fixes, deprecia'n la moneda, i creant una inflació en els preus.La producció industrial es redueix en els països afectats i augmenta en els països neutrals com Suècia.
La conseqüència més rellevant va ser la creació d'una atmosfera fosca en el mapa mundial. On el tractat de versalles va fer patir molt Alemanya, tant moralment com econòmicament, fent que perdes població, territori, i que s'hagués de fer càrrec de les reparacions de la guerra. Aquest malestar va dur en un futur a la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
La mentalitat humana es així. Som egoistes, si no tenim el que volem ho solucionem amb la força. Això a gran escala es el que porta a una guerra. L'egoisme d'un país i la seva reacció infantil al no tenir el que vol. O al sentir por. I el resultat sempre es mesura en pèrdues. Quan aprendrem a no cometre els errors del passat? La tercera guerra mundial està al caure. En ella es lluitarà contra Xina simplement per por. Socialment s'esta fent agafar una mica de mania als xinos, i moralment, hi han rumors d'atacs d'EUA contra Xina. Són solament rumors, però així es com es comença una guerra. Sinó que li preguntin a Hitler com ho va fer per posar a mitg món en contra d'una raça... Esperem que m'equivoqui.

Història Econòmica Mundial 8

Avui parlarem sobre el monometal·lisme en el sistema de pagaments. Bé per explicar aquest procés, primer hem d'explicar quin era el context en sistemes de pagament de l'època. Existien les monedes, les quals tenien el valor del seu pes en or o en plata. El patró d'or, que es el nom que rep aquest nou sistema de pagaments, consisteix en la creació del diner simbòlic. Sent el diner simbòlic diner bancari, el patró d'or va permetre canviar aquest diner bancari per or real. L'adopció del patró d'or va ser en el 1816 i parlem de monometal·lisme, perquè va ser un pensament que es va extendre arreu. Així, vam entrar en el mercat mundial, creant un sistema de divises en el qual les monedes dels diferents països adquirien un valor en relació a la lliura per el seu contingut d'or. L'objectiu d'aquest sistema era fomentar la globalització, per mitjà de l'estabilitat de canvis i de l'estabilitat de preus. En teoria, aquest sistema, tenia que crear un equilibri automàtic per mitja de l'inflació i la deflació, però una de les coses que va fer va ser beneficiar als països centrals perjudicant als perifèrics, i al estar lligat amb l'economia britànica, va caure quan aquesta nació va perdre el lideratge econòmic.

Avui en dia, els diners ja no tenen una funció de canvi. Entre nosaltres, cada cop augmenta més un pensament de bé material. Que ens porta a intentar aconseguir el màxim que puguem i a guardar-lo i acumular-lo. A aconseguir més que el de les nostres necessitats. I es que avui en dia els diners tenen molta importància. Som màquines de consumir, de gastar diners, vivim en un món on això es el normal, i es el que fem. No dic que estigui malament, però el que no té diners i no consumeix acostuma a ser infeliç. Aquest sentiment es el que esta malament, i es que la moneda s'ha convertit en la droga del món.

Història Econòmica Mundial 7

Aquesta setmana parlaré sobre el meu treball d'història. El tema escollit a sigut el ludisme. Aixì que escriure un fragment del treball i comentaré les meves opinions sobre aquest moviment en un context actual:

"El ludisme va ser un moviment obrer que es va desenvolupar entre 1800 i 1830 a Anglaterra. Era un moviment de protesta en contra del maquinisme, el qual es basava amb accions violentes dintre de revoltes espontànies i desorganitzades cap a les innovacions tecnològiques de producció. El seu origen es remunta a l’acció de Ned Ludd , el seu “líder”, un teixidor que en 1779 va ser el pioner d’aquest moviment després de destruir el teler mecànic que manipulava.
El moviment va tenir gran transcendència a Anglaterra entre 1811 i 1816 amb Quatre grans onades ludistes. Va ser un moviment curt, ja que els obrers van entendre que no havien d’anar a per les màquines, sinó a per l’empresari."

Bé, en el treball es parla també de l’aparició d’un neoludisme. Aquest neoludisme va en contra de l'IA i les tecnologies informàtiques. Si arribessin a existir robots, amb intel·ligència artificial, capaços de fer la feina de qualsevol home millor que ell, que passaria amb la classe obrera? Els robots no necessitarien descans, serien completament disciplinats i acceptarien totes les ordres. A nivell productiu, són molt superiors. Un pensament semblant suposo que es el que van tenir els ludistes de l’època. Por a quedar substituïts per màquines, les quals treballen millor que ells. Esperem, que si algun dia apareix intel·ligència artificial, seguida d’un moviment neoludista, aquest moviment estigui tant equivocat com l'anterior, ja que si aquestes pors deixesin de ser pors per ser fets reals, quin futur ens espera?