Història Econòmica Mundial 10

John Sloan (American, 1871-1951), 14th Street at 6th Avenue, c. 1935



Última entrada del bloq. Avui parlarem sobre el New Deal. Al 1929 va explotar una crisi en tot el món anomenada el crack del 29 i deguda a la sobreproducció. A finals de 1932 Roosevelt, un candidat a president dels Estats Units d'America va proposar un pla anomenat New Deal, que treuria EUA de la crisi, i el va dur a guanyar les eleccions. Roosevelt va oferir una millora en el benestar de tothom, indiferentment de partits, classes o ètnies. Bé, el New Deal es basava en la intervenció política en l'economia. Els seus objectius eren: El sanejament del sistema financer, la reducció del atur y l'equitat del repartiment de la renta per a tothom.
Així, els bancs es van tancar i es van sotmetre a revisió, on el 5% va ser liquidat, el 50% eren solvents i el 45% necessitava alguna reforma. Amb això li va treure la por a la població cap al banc. Els seus diners estarien segurs.
La taxa d'atur de l'època era d'un 25% sense que els aturats cobressin subsidi. Al 1935, la Social Security Act va crear la seguretat social en EUA: jubilació, segur d'atur, i malalties i accidents. També es va invertir en obres públiques per augmentar el consum de la població. Es va construir un milió de km de carretera, 77.000 ponts, 285 aeroports, y mes de 100.000 edificis públics.
Keynes ja va veure que els problemes econòmics de l'Estat eren sobretot l'atur. Així Roosevelt també va arribar a la mateixa conclusió i va intentar reduir la taxa. Si l'estat inverteix en obres públiques, l'obrer de la construcció té un sou. Amb aquest sou consumeix qui sap, es compra una televisió posem. Amb això genera beneficis al venedor de televisions, que va a un hotel una setmana generant beneficis a l'hotel. I amb aquesta cadena, l'economia nacional es multiplica.
Avui en dia estem en crisis. En la meva opinió, per sortir-ne seria tant senzill com consumir com mai em consumit. Però per desgràcia, la mentalitat humana no es solidaria. No tenim una mentalitat unitària. Així que en comptes de consumir, encara que sabem que ajudaria, pensem que la majoria no esta consumint, i que si només consumíssim nosaltres no serviria de res. I per tant, tampoc consumim. Esperem a que passi la tempesta. Preferim estalviar el que podem per aguantar més temps, en comptes de fer que la crisi duri menys. L'únic que necessita un país per enriquir-se, deixant de bandes aturs, consums, feines. És una mentalitat unida. Si tots penséssim igual, actuaríem igual, i si a sobre actuèssim correctament seguint les ordres d'algú, tot estaria solucionat. Jo, prefereixo l'egoisme humà. El grau d'egoisme es el que ens diferencia d'uns o d'altres (en temes econòmics) i poder ser diferent de la resta, intentar se millor que la majoria, es una cosa que trobo interessant. Fins aquí el bloq, espero que hagi servit, com a mínim per veure les coses des d'una perspectiva diferent, o potser semblant.

Història Econòmica Mundial 9

Aquesta setmana hem parlat sobre la primera guerra mundial a nivell econòmic. La primera guerra mundial va ser una guerra en que es van enfrontar diferents estats dl món. Els dos bàndols eren: Alemanya, Àustria i Itàlia contra Regne Unit, França, Rússia, i en un final Estats Units. Els motius de la guerra van ser els enfrontaments imperialistes sobretot i les rivalitats en l'Europa continental. Va tenir una durada de 4 anys tot i que es pensava que seria una guerra rapida.
Les conseqüències van ser demogràfiques: es va perdre el 7% d la població europea prebèlica sense contar Rússia (22-24milions de dèficit) i 26 milions a Rússia. La pèrdua sobretot es va notar en els no nascuts. La generació que havia d'aparèixer no va arribar mai degut a que els seus possibles pares estaven morts.
També es va patir un stock de capital: Les inversions es van tirar enrere, el capital físic va reduir-se, i els actius estrangers es van intentar treure de sobre. Els països més afectats van ser Bèlgica i França, amb pèrdues tan interiors com exteriors.
S'abandona el patró or, donant fi a les paritats fixes, deprecia'n la moneda, i creant una inflació en els preus.La producció industrial es redueix en els països afectats i augmenta en els països neutrals com Suècia.
La conseqüència més rellevant va ser la creació d'una atmosfera fosca en el mapa mundial. On el tractat de versalles va fer patir molt Alemanya, tant moralment com econòmicament, fent que perdes població, territori, i que s'hagués de fer càrrec de les reparacions de la guerra. Aquest malestar va dur en un futur a la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
La mentalitat humana es així. Som egoistes, si no tenim el que volem ho solucionem amb la força. Això a gran escala es el que porta a una guerra. L'egoisme d'un país i la seva reacció infantil al no tenir el que vol. O al sentir por. I el resultat sempre es mesura en pèrdues. Quan aprendrem a no cometre els errors del passat? La tercera guerra mundial està al caure. En ella es lluitarà contra Xina simplement per por. Socialment s'esta fent agafar una mica de mania als xinos, i moralment, hi han rumors d'atacs d'EUA contra Xina. Són solament rumors, però així es com es comença una guerra. Sinó que li preguntin a Hitler com ho va fer per posar a mitg món en contra d'una raça... Esperem que m'equivoqui.

Història Econòmica Mundial 8

Avui parlarem sobre el monometal·lisme en el sistema de pagaments. Bé per explicar aquest procés, primer hem d'explicar quin era el context en sistemes de pagament de l'època. Existien les monedes, les quals tenien el valor del seu pes en or o en plata. El patró d'or, que es el nom que rep aquest nou sistema de pagaments, consisteix en la creació del diner simbòlic. Sent el diner simbòlic diner bancari, el patró d'or va permetre canviar aquest diner bancari per or real. L'adopció del patró d'or va ser en el 1816 i parlem de monometal·lisme, perquè va ser un pensament que es va extendre arreu. Així, vam entrar en el mercat mundial, creant un sistema de divises en el qual les monedes dels diferents països adquirien un valor en relació a la lliura per el seu contingut d'or. L'objectiu d'aquest sistema era fomentar la globalització, per mitjà de l'estabilitat de canvis i de l'estabilitat de preus. En teoria, aquest sistema, tenia que crear un equilibri automàtic per mitja de l'inflació i la deflació, però una de les coses que va fer va ser beneficiar als països centrals perjudicant als perifèrics, i al estar lligat amb l'economia britànica, va caure quan aquesta nació va perdre el lideratge econòmic.

Avui en dia, els diners ja no tenen una funció de canvi. Entre nosaltres, cada cop augmenta més un pensament de bé material. Que ens porta a intentar aconseguir el màxim que puguem i a guardar-lo i acumular-lo. A aconseguir més que el de les nostres necessitats. I es que avui en dia els diners tenen molta importància. Som màquines de consumir, de gastar diners, vivim en un món on això es el normal, i es el que fem. No dic que estigui malament, però el que no té diners i no consumeix acostuma a ser infeliç. Aquest sentiment es el que esta malament, i es que la moneda s'ha convertit en la droga del món.

Història Econòmica Mundial 7

Aquesta setmana parlaré sobre el meu treball d'història. El tema escollit a sigut el ludisme. Aixì que escriure un fragment del treball i comentaré les meves opinions sobre aquest moviment en un context actual:

"El ludisme va ser un moviment obrer que es va desenvolupar entre 1800 i 1830 a Anglaterra. Era un moviment de protesta en contra del maquinisme, el qual es basava amb accions violentes dintre de revoltes espontànies i desorganitzades cap a les innovacions tecnològiques de producció. El seu origen es remunta a l’acció de Ned Ludd , el seu “líder”, un teixidor que en 1779 va ser el pioner d’aquest moviment després de destruir el teler mecànic que manipulava.
El moviment va tenir gran transcendència a Anglaterra entre 1811 i 1816 amb Quatre grans onades ludistes. Va ser un moviment curt, ja que els obrers van entendre que no havien d’anar a per les màquines, sinó a per l’empresari."

Bé, en el treball es parla també de l’aparició d’un neoludisme. Aquest neoludisme va en contra de l'IA i les tecnologies informàtiques. Si arribessin a existir robots, amb intel·ligència artificial, capaços de fer la feina de qualsevol home millor que ell, que passaria amb la classe obrera? Els robots no necessitarien descans, serien completament disciplinats i acceptarien totes les ordres. A nivell productiu, són molt superiors. Un pensament semblant suposo que es el que van tenir els ludistes de l’època. Por a quedar substituïts per màquines, les quals treballen millor que ells. Esperem, que si algun dia apareix intel·ligència artificial, seguida d’un moviment neoludista, aquest moviment estigui tant equivocat com l'anterior, ja que si aquestes pors deixesin de ser pors per ser fets reals, quin futur ens espera?

Història Econòmica Mundial 6

Aquesta setmana hem parlat sobre l'evolució del comerç internacional. En l'actualitat, el màxim exponent d'aquest tema es la globalització, de la qual parlem en l'entrada 3 del bloq. El món és un lloc molt extens, amb moltes cultures diferents, i amb moltes desigualtats. Es normal l'existència de desigualtats, ja que només en els últims 200 anys més o menys s'han començat a barrejar cultures, comerç, tecnologia, etc. I això no o ha dut les ganes per compartir, sinó l'ànsia per enriquir-se. Així, el que tingui una bona idea, no la comercialitzarà només en el seu barri, a la que pugui la vendrà en la seva comarca, després en el seu país, i per últim en tot el món. Bé, si ens anem fa 150-100 anys enrere, trobem que hi han molt bones idees, però que el problema esta en que hi falta l'existència de transports. Al aparèixer aquesta necessitat es busca una solució. Al existir aquestes idees, hi haurà alguna millor que altres, i això fa que aquesta predomini per sobre les demés. Si per idea entenem producte, és el cas de Gran Bretanya aproximadament al 1870, la qual amb un 37,8% d'exportacions on el 100% es tot el món, no tenia competidors. Les altres nacions, al veure que no podien competir amb Gran Bretanya, van crear l'anomenat proteccionisme, el qual es basa en posar aranzels (impostos) en els productes estrangers per tal de que els productes interiors siguin més econòmics i per tant més consumits que els exteriors. Amb un proteccionisme etern, l'economia s'estanca, per això la teoria proteccionista, diu que només es un pas per tal de fer l'economia del país competitiva i poder competir a nivell mundial, i després tornar al lliurecambi, el qual, com diu el nom es el lliure mercat on els productes tenen els preus i la qualitat que el productor desitja.

La majoria de economies avui desenvolupades, van passar per un proteccionisme i ara tenen un lliurecambi. El problema esta en les economies no tan desenvolupades, on no es poden permetre un proteccionisme per la dependència que tenen cap als països desenvolupats, i per tant, a nivell interior no poden competir amb els països rics i a nivell exterior aquest països no els deixen competir, excepte amb productes d'especialització, com seria el cas de Brasil amb el cafè. Això porta a que aquest països no arribin a desenvolupar-se, i segueixin sent pobres. És el cas de la foto per exemple, on una gran multinacional com mc donalds, treballa inclús en els països més pobres.

A aquest països no se'ls i tenen que donar més peixos, sinó ensenyar-los a pescar. Fins la setmana vinent.

Història Econòmica Mundial 5

Aquesta setmana hem parlat del segon cicle de la industrialització. Nosaltres, ens basarem en la industrialització Japonesa. Japó tenia una organització feudal, i una agricultura endarrerida. Comerciava productes de luxe com sedes o paper. Era una cultura molt tancada, molt diferent a la occidental, i que tenia un gran nivell de preservació cultural. En 1853 els Estats Units força a aquesta nació a tenir un comerç desigual amb els països occidentalitzats, això impulsa la Revolució Meiji de 1868, on s'aboleix el feudalisme, i on el país es comença a modernitzar i a occidentalitzar. El País comença a posar impostos sobre la terra, i comença a crear una agricultura de mercat on el producte comercial és l'arros . Amb una occidentalització adquirida, apareixen els zaibatsu (grans grups industrials financers privats), els quals, encara existeixen avui dia.

No es Estrany veure productes amb noms japonesos, com fuji, mitsubishi, nissan. Avui en dia, Japó és una de les potencies amb més poder del món, va un pas capdavanter a nivell tecnològic, i va ser la única nació oriental en industrialitzar-se. Xina esta patín una industrialització, a nivells de velocitat estratosfèrics, però Japó la va patir fa més de 100 anys. Però el cost d'aquest poder, tant econòmic com tecnològic, el van pagar amb la cultura, de la qual queden els records d'anys passats.

Història Econòmica Mundial 4

Aquesta setmana seguim parlant de la revolució industrial, en aquest cas, si la setmana passada vam parlar del màxim exponent de la difusió de la industrialització a termes generals (globalització), aquesta setmana parlarem sobre els motius que van fer i que a nivell actual segueixen fent que els Estats Units d'Amèrica sigui una de les nacions més poderoses del món amb tan pocs segles d'existència. EUA va aconseguir la independència el 1776. I en poc menys d'un segle, ja era la primera potència mundial. Com pot ser això possible? Tenia un sòl molt ric, molt territori i poca densitat de població. Gràcies a aquest factors, i a les innovacions de la segona revolució tecnològica, EUA va arribar a tenir grans plantacions, on el cost de producció era molt barat i per tant els rendiments molt alts. El cost de producció era tan barat, que el cereal americà va obligar als països europeus a aplicar lleis proteccionistes.Avui en dia, EUA segueix sent una de les nacions més poderoses, però serà sempre així? Els factors que porten a EUA a seguir així segueixen sent les grans plantacions, un armament y innovacions bèl·liques molt extensos, i el control indirecte de molts països menors, però amb material útil com el petroli.Al meu parer, en uns anys, les coses canviaran, l'únic que farà a EUA poderós si no canvia, (que la mentalitat americana es molt tancada i no crec que canvii) serà el gran armament, el món l'heredaran noves potencies basades en el consum i per tant, en la densitat de la població, com o són Xina o la Índia.