Història Econòmica Mundial 6

Aquesta setmana hem parlat sobre l'evolució del comerç internacional. En l'actualitat, el màxim exponent d'aquest tema es la globalització, de la qual parlem en l'entrada 3 del bloq. El món és un lloc molt extens, amb moltes cultures diferents, i amb moltes desigualtats. Es normal l'existència de desigualtats, ja que només en els últims 200 anys més o menys s'han començat a barrejar cultures, comerç, tecnologia, etc. I això no o ha dut les ganes per compartir, sinó l'ànsia per enriquir-se. Així, el que tingui una bona idea, no la comercialitzarà només en el seu barri, a la que pugui la vendrà en la seva comarca, després en el seu país, i per últim en tot el món. Bé, si ens anem fa 150-100 anys enrere, trobem que hi han molt bones idees, però que el problema esta en que hi falta l'existència de transports. Al aparèixer aquesta necessitat es busca una solució. Al existir aquestes idees, hi haurà alguna millor que altres, i això fa que aquesta predomini per sobre les demés. Si per idea entenem producte, és el cas de Gran Bretanya aproximadament al 1870, la qual amb un 37,8% d'exportacions on el 100% es tot el món, no tenia competidors. Les altres nacions, al veure que no podien competir amb Gran Bretanya, van crear l'anomenat proteccionisme, el qual es basa en posar aranzels (impostos) en els productes estrangers per tal de que els productes interiors siguin més econòmics i per tant més consumits que els exteriors. Amb un proteccionisme etern, l'economia s'estanca, per això la teoria proteccionista, diu que només es un pas per tal de fer l'economia del país competitiva i poder competir a nivell mundial, i després tornar al lliurecambi, el qual, com diu el nom es el lliure mercat on els productes tenen els preus i la qualitat que el productor desitja.

La majoria de economies avui desenvolupades, van passar per un proteccionisme i ara tenen un lliurecambi. El problema esta en les economies no tan desenvolupades, on no es poden permetre un proteccionisme per la dependència que tenen cap als països desenvolupats, i per tant, a nivell interior no poden competir amb els països rics i a nivell exterior aquest països no els deixen competir, excepte amb productes d'especialització, com seria el cas de Brasil amb el cafè. Això porta a que aquest països no arribin a desenvolupar-se, i segueixin sent pobres. És el cas de la foto per exemple, on una gran multinacional com mc donalds, treballa inclús en els països més pobres.

A aquest països no se'ls i tenen que donar més peixos, sinó ensenyar-los a pescar. Fins la setmana vinent.