Avui parlarem sobre el monometal·lisme en el sistema de pagaments. Bé per explicar aquest procés, primer hem d'explicar quin era el context en sistemes de pagament de l'època. Existien les monedes, les quals tenien el valor del seu pes en or o en plata. El patró d'or, que es el nom que rep aquest nou sistema de pagaments, consisteix en la creació del diner simbòlic. Sent el diner simbòlic diner bancari, el patró d'or va permetre canviar aquest diner bancari per or real. L'adopció del patró d'or va ser en el 1816 i parlem de monometal·lisme, perquè va ser un pensament que es va extendre arreu. Així, vam entrar en el mercat mundial, creant un sistema de divises en el qual les monedes dels diferents països adquirien un valor en relació a la lliura per el seu contingut d'or. L'objectiu d'aquest sistema era fomentar la globalització, per mitjà de l'estabilitat de canvis i de l'estabilitat de preus. En teoria, aquest sistema, tenia que crear un equilibri automàtic per mitja de l'inflació i la deflació, però una de les coses que va fer va ser beneficiar als països centrals perjudicant als perifèrics, i al estar lligat amb l'economia britànica, va caure quan aquesta nació va perdre el lideratge econòmic.
Avui en dia, els diners ja no tenen una funció de canvi. Entre nosaltres, cada cop augmenta més un pensament de bé material. Que ens porta a intentar aconseguir el màxim que puguem i a guardar-lo i acumular-lo. A aconseguir més que el de les nostres necessitats. I es que avui en dia els diners tenen molta importància. Som màquines de consumir, de gastar diners, vivim en un món on això es el normal, i es el que fem. No dic que estigui malament, però el que no té diners i no consumeix acostuma a ser infeliç. Aquest sentiment es el que esta malament, i es que la moneda s'ha convertit en la droga del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario