Història Econòmica Mundial 10

John Sloan (American, 1871-1951), 14th Street at 6th Avenue, c. 1935



Última entrada del bloq. Avui parlarem sobre el New Deal. Al 1929 va explotar una crisi en tot el món anomenada el crack del 29 i deguda a la sobreproducció. A finals de 1932 Roosevelt, un candidat a president dels Estats Units d'America va proposar un pla anomenat New Deal, que treuria EUA de la crisi, i el va dur a guanyar les eleccions. Roosevelt va oferir una millora en el benestar de tothom, indiferentment de partits, classes o ètnies. Bé, el New Deal es basava en la intervenció política en l'economia. Els seus objectius eren: El sanejament del sistema financer, la reducció del atur y l'equitat del repartiment de la renta per a tothom.
Així, els bancs es van tancar i es van sotmetre a revisió, on el 5% va ser liquidat, el 50% eren solvents i el 45% necessitava alguna reforma. Amb això li va treure la por a la població cap al banc. Els seus diners estarien segurs.
La taxa d'atur de l'època era d'un 25% sense que els aturats cobressin subsidi. Al 1935, la Social Security Act va crear la seguretat social en EUA: jubilació, segur d'atur, i malalties i accidents. També es va invertir en obres públiques per augmentar el consum de la població. Es va construir un milió de km de carretera, 77.000 ponts, 285 aeroports, y mes de 100.000 edificis públics.
Keynes ja va veure que els problemes econòmics de l'Estat eren sobretot l'atur. Així Roosevelt també va arribar a la mateixa conclusió i va intentar reduir la taxa. Si l'estat inverteix en obres públiques, l'obrer de la construcció té un sou. Amb aquest sou consumeix qui sap, es compra una televisió posem. Amb això genera beneficis al venedor de televisions, que va a un hotel una setmana generant beneficis a l'hotel. I amb aquesta cadena, l'economia nacional es multiplica.
Avui en dia estem en crisis. En la meva opinió, per sortir-ne seria tant senzill com consumir com mai em consumit. Però per desgràcia, la mentalitat humana no es solidaria. No tenim una mentalitat unitària. Així que en comptes de consumir, encara que sabem que ajudaria, pensem que la majoria no esta consumint, i que si només consumíssim nosaltres no serviria de res. I per tant, tampoc consumim. Esperem a que passi la tempesta. Preferim estalviar el que podem per aguantar més temps, en comptes de fer que la crisi duri menys. L'únic que necessita un país per enriquir-se, deixant de bandes aturs, consums, feines. És una mentalitat unida. Si tots penséssim igual, actuaríem igual, i si a sobre actuèssim correctament seguint les ordres d'algú, tot estaria solucionat. Jo, prefereixo l'egoisme humà. El grau d'egoisme es el que ens diferencia d'uns o d'altres (en temes econòmics) i poder ser diferent de la resta, intentar se millor que la majoria, es una cosa que trobo interessant. Fins aquí el bloq, espero que hagi servit, com a mínim per veure les coses des d'una perspectiva diferent, o potser semblant.